Euroscience representa científics de totes les disciplines, des de les humanitats a les enginyeries, que treballen tant en el sector públic, universitats i centres de recerca com en el sector privat.

Euroscience es va fundar el 1997 per proporcionar un fòrum de debat en ciència i tecnologia, per estrènyer els lligams entre ciència i societat, contribuir a la integració europea i influir en les polítiques científica i tecnològica.

Euroscience Open Forum (ESOF) és la plataforma d'Euroscience per assolir-ne els objectius. ESOF és, doncs, una plataforma de debat i comunicació en ciència i tecnologia.

La iniciativa d'ESOF es podria considerar com la "Veu de la Ciència a Europa? Quines activitats du a terme per impulsar el coneixement científic? Estan treballant en col·laboració amb altres institucions (Nature, Alfa Galileo...)?

Erigir-se la veu de qualsevol col·lectiu és difícil. Però efectivament ESOF, en les seves edicions anteriors a Estocolm i Munic, ja ha demostrat que és el fòrum interdisciplinari més important d'Europa. És el lloc on es pot aprendre, relacionar-se, comunicar, participar i establir contactes.

L'objectiu essencial d'ESOF és mostrar la millor ciència des d'Europa, la que està a la frontera del coneixement, per debatre el seu potencial i la seva possible explotació per a benefici de la societat.

Òbviament els nostres principals socis són europeus. Vostè ha esmentat Nature i AlphaGalileo amb els quals efectivament estem associats. Però la ciència té caràcter global i, per tant, col·laborem també amb la resta del món (AAAS i Interciencia).

Les conclusions i recomanacions que s'extrauen d'aquests fòrums de debat s'eleven a algun organisme polític per posar-les en pràctica?

Com que és un fòrum obert, el nostre objectiu no és elevar conclusions i recomanacions al món polític, tot i que no ho excloem. En qualsevol cas, el món polític està present a ESOF i és obvi que prenen nota dels resultats dels nostres debats la qual cosa contribueix a l'objectiu d'Euroscience d'influir en la política científica i tecnològica europea.

ESOF 2008

Sembla ser que l'any vinent se'n celebra la tercera edició, quines novetats, canvis i millores porta ESOF'08? Què pot aportar Barcelona com a ciutat amfitriona d'aquesta trobada?

Com a president d'Euroscience estic molt orgullós de l'èxit obtingut per ESOF a Estocolm i Munic. Però el col·lectiu científic es caracteritza per ser crític i és poc complaent en general. Per tant, aspirem a millorar els resultats anteriors tant quant a participació de científics, i en particular de joves investigadors, como dels altres col·lectius a què ens adrecem. És a dir, gestors de política científica i tecnològica, gent de negocis, innovadors, polítics, periodistes i comunicadors, estudiants i públic en general. Ens agradaria aprofundir en la relació entre els resultats de la recerca i la seva aplicació en el món econòmic de forma que la millor ciència ens proporcioni una vida millor.

ESOF, per a la ciutat de Barcelona, serà un exponent més del seu dinamisme i també una plataforma per mostrar que, a més d'una ciutat acollidora i bonica, també concentra i promou el coneixement.

Qui pot assistir a aquest fòrum de debat científic? Quins són els mecanismes d'inscripció?

El fòrum està obert a tothom qui vulgui assistir-hi previ registre. Malauradament aquests esdeveniments absorbeixen recursos per la qual cosa cal una contribució dels participants. La inscripció es pot fer a través de la web d'ESOF www.esof2008.org, tot i que de moment només es tracta d'una preinscripció.

Les edicions anteriors han comptat amb la presència de Premis Nobel. Es preveu que hi participarà alguna figura de prestigi semblant?

Òbviament, els Premis Nobel són exponents d'excel·lència i creativitat. I atès que es tracta d'això, efectivament ja hem confirmat la presència de diversos Premis Nobel com ara Aaron Ciechanove, Premi Nobel de Química 2004; Paul J. Crutzen, Premi Nobel de Química 1995; Richard J. Roberts, Premi Nobel de Fisiologia/ Medicina 1993; Steven Weinberg, Premi Nobel de Física 1979. Altres han de confirmar-ne l'assistència, per la qual cosa no els esmentaré. De fet, anem molt bé quant al calendari i organització de l'esdeveniment.

El panorama de la ciència és molt ampli, sota quines directrius s'ha definit el programa d'ESOF'08?

Una de les característiques d'ESOF és la interdisciplinaritat. Per tant, el Comitè de Programa ha triat temes com ara: la ment i el comportament humans, des del més petit al més gran, l'energia i el canvi global, la ciència i l'art o la demografia d'una Europa envellida, la política científica, etc.

Com veu el futur d'una iniciativa com ara ESOF?

Sóc extremadament optimista pel que fa al futur d'ESOF. Una societat que cada vegada més es basa en el coneixement, el futur de la ciència i la tecnologia em sembla inqüestionable i d'importància social i econòmica creixent. Això em dóna molta confiança amb vista al futur.

CIÈNCIA I SOCIETAT

De vegades s'ha dit de la comunitat científica que és un col·lectiu poc obert a la societat. ESOF té en compte alguna activitat per impulsar la difusió de la ciència? Quin paper tenen els mitjans de comunicació en la divulgació científica?

És cert que la mateixa naturalesa de la recerca ens fa semblar un col·lectiu una mica aïllat. Però la idea que els científics són poc oberts vers la societat ja no és aplicable avui dia. Fa un temps, encara que erròniament, es podia pensar que la recerca era un luxe. Avui, els polítics i els empresaris veuen la recerca com un element essencial d'innovació i progrés.

Si ESOF s'adreça també als periodistes, 350 a Estocolm i més de 400 a Munic, és perquè tenen una gran importància, i responsabilitat, en comunicar els avenços científics i tecnològics i els seus beneficis per a la societat. Els científics som els professionals que tenen la responsabilitat de comunicar-ho de forma adequada als col·lectius a què s'adrecen.

Com valora la situació de la ciència a Europa respecte als EUA?

Ja fa anys que vivim amb la idea de la paradoxa europea que consistiria en el fet que produïm millor ciència però ens en sortir pitjor a l'hora de transferir els resultats de la recerca al mercat. Deixi'm dir-li que fa anys que predico, en va, que no hi ha paradoxa. La nostra ciència en el seu conjunt no és millor que la que es produeix als EUA, particularment en els camps de major impacte econòmic. No veig cap paradoxa. Per a millorar hauríem d'aconseguir una major implicació del sector privat en recerca i en innovació.

Per què és important per a Europa tenir un fòrum ESOF?

Europa, com a entitat política, s'ha format per agregació d'estats-nació. Cada un tenia i té la seva política científica i tecnològica. A més hi existeix un cert nacionalisme que provoca que les prioritats siguin primer nacionals i després europees. Per tant, la integració europea també ha de passar per la ciència i la tecnologia, i saber aprofitar el nou impuls que està generant l'Europa de les regions.